Els trastorns neuromusculars són un grup de malalties que afecten el sistema nerviós perifèric, que inclou tots els nervis motors i sensorials que connecten el cervell i la medul·la espinal amb la resta del cos.
El símptoma més comú d'aquests trastorns és la debilitat muscular progressiva.
Símptomes de trastorns neuromusculars
Els símptomes de la malaltia neuromuscular varien segons la condició i poden ser lleus, moderats o potencialment mortals. Alguns d'aquests símptomes poden incloure:
· Debilitat muscular
· Malbaratament muscular
· Rampes musculars
· Espasticitat muscular (rigidesa), que després provoca deformitats articulars o esquelètiques
· Dolor muscular
· Dificultats respiratòries
· Dificultats per deglutir.
Depenent de la condició, els trastorns neuromusculars es diagnostiquen mitjançant una sèrie de proves, incloses proves elèctriques conegudes com a estudis de conducció nerviosa (per mesurar la capacitat dels nervis per conduir l'electricitat), electromiografia (EMG) per examinar la salut d'un múscul, anàlisis de sang, biòpsies musculars i proves genètiques.
El tractament varia àmpliament, segons el trastorn individual, i algunes condicions es tracten més fàcilment que d'altres.
A més, l'ecografia neuromuscular és una tècnica de diagnòstic versàtil per a malalties nervioses i musculars que es pot combinar amb altres procediments com ara estudis de conducció nerviosa, creatina cinasa sèrica i biòpsia de teixits per ajudar a diagnosticar malalties nervioses i musculars.
De fet, els metges poden utilitzar una ecografia d'alta resolució; com el Escàner d'ultrasò lineal Doppler color sense fil L2CD, per examinar els nervis perifèrics per tal de diagnosticar trastorns neuromusculars. Els metges obtindran una visió nova i més detalls dels resultats d'aquestes proves, cosa que els permetrà desenvolupar un pla de tractament que abordi els símptomes únics d'un pacient.
L2CD es pot utilitzar per diagnosticar malalties dels nervis perifèrics causades per neuropaties de compressió, inclosa la síndrome del túnel carpià, la neuropatia cubital i la neuropatia peroneal, així com qualsevol dany nerviós o muscular.
Recentment, la resolució d'ecografia i les millores de visualització l'han fet cada cop més útil en el diagnòstic de trastorns neuromusculars; a més, la tècnica és àmpliament disponible, econòmica i, a diferència dels estudis electrodiagnòstics, indolora.
Referències:
https://www.betterhealth.vic.gov.au/health/conditionsandtreatments/neuromuscular-disorders